Climatologia
PDF Imprimeix Correu electrònic

La zona de producció de la pera edenia es troba en una planura propera a la costa i emplaçada a una altura mitjana de 155 metres sobre el nivell del mar. La zona està delimitada per dues carenes muntanyoses (les serralades del Montsec i del pre-litoral català) que li confereixen personalitat territorial i climàtica.

El pla de Lleida està travessat per dos rius, el Segre i la Noguera Ribagorçana, així com per tota la xarxa de canals de reg.

Es tracta d’una zona regable amb sòls amb pH bàsic, continguts mitjans de matèria orgànica, textures mitjanes o moderadament fines i bon drenatge.

Climatologia

El clima de la zona és l’anomenat clima continental mediterrani sec. Es caracteritza per ser un clima de contrastos amb oscil·lacions tèrmiques importants: hiverns freds i estius molt calorosos.

Les baixes temperatures de l’hivern permeten acumular un nombre molt elevat d’hores de fred (HF) que satisfà les necessitats de les pereres.

Les temperatures mitjanes estivals es mantenen per sobre dels 21°C, mentre que la mitjana de les temperatures máximes oscil·la entre els 28 i els 32 °C.

L’elevat nombre d’hores de sol a la zona delimitada és també un fet diferenciador.

Pel que fa a la pluviometria del pla de Lleida, és molt baixa durant la primavera i l’estiu degut, en gran mesura, al fet que els temporals atlàntics i les tempestes d’aquesta època de l’any arriben a Lleida molt desgastats després d’haver descarregat en territoris més occidentals. La freqüència menor d’episodis de pluja d’origen mediterrani es deu al fre que suposen les muntanyes de les serralades litoral i pre-litoral catalanes.

 

La boira, un fet diferencial

Una de les característiques de la zona són també les boires a l’hivern. Aquestes boires s’inicien a mitjan novembre i perduren fins a finals de gener, amb aproximadament 53 dies de boira l’any.

Les boires són molt persistents, ja que les muntanyes que envolten el pla de Lleida eviten que els vents que escombren habitualment la Vall de l’Ebre escampin també les boires de la plana.

Aquest fet permet fer peres de qualitat en una zona relativament meridional d’Europa i propera al mar.